La IA generativa planteja nous reptes per a les professions basades en la creativitat

Parlem amb professionals del Penedès que es dediquen a la traducció, al disseny gràfic, la música i la il·lustració sobre la IA generativa.

Actualitat, Destacats, Societat
Goretti Martinez

La IA generativa pot generar textos complexos, imatges i vídeos en poc temps. També pot ser un suport per al pensament creatiu o una eina de recerca prèvia a la producció artística. Ara bé, el seu ús genera dilemes ètics sobre conceptes com la creativitat, l’originalitat, l’autoria o la propietat intel·lectual; a banda de causar canvis significatius en l’àmbit laboral.

Una eina per facilitar la feina, no per fer-la

Ingrid Vilanova és traductora. Fins fa no gaire era autònoma però ara treballa per a una organització assumint altres tasques a banda de la traducció. Des del 2020 va anar experimentant una clara davallada dels encàrrecs que li arribaven.

Una de les funcions professionals de Vilanova ha estat la traducció de patents. Es tracta d’un àmbit que requereix d’un nivell de precisió que les eines d’Intel·ligència Artificial no poden assolir ara per ara.

Per a Vilanova, l’ús de la IA és indispensable a la seva feina per guanyar temps, però sempre com a eina al servei de la persona que la fa servir.

A l’estudi de disseny Ladyssenyadora també fan servir eines d’intel·ligència artificial en els seus processos creatius. Ho explica un dels cofundadors de l’estudi, Rai Benach.

El dissenyador apunta que la IA, almenys fins al moment, no hi entén de «subtileses» ni de matisos.

Benach creu que aquest tipus de tecnologies poden afectar les tasques més mecàniques i repetitives dins el seu sector. Però opina que la part essencial de la professió continua recaient sobre la creativitat humana.

El músic i compositor Roger Subirana fa una clara diferenciació entre IA i IA generativa tot posant el focus en l’essència de l’artista com a creador.

El compositor recorda que la IA generativa s’alimenta de continguts fets per persones.

En aquest sentit, Subirana creu que s’ha de tenir clar que no és el mateix un prompter, la persona que dona indicacions a una IA per a aconseguir que materialitzi una determinada acció, que un creador.

Cap a un “pensament únic”?

Rosa Codina és il·lustradora, dibuixant de còmic i professora a l’escola de còmic i manga Haru. La dibuixant creu que ens hauríem de preguntar què hi ha rere la ràpida expansió de la IA generativa i valorar l’impacte que té sobre les persones.

Sobre el futur, Codina espera que no deixem de valorar la creativitat humana.

Codina forma part del Col·lectiu d’Autores de Còmic, molt actiu en la reivindicació dels drets d’autoria i propietat intel·lectual dels creadors i creadores davant els reptes que suposa la propagació de la IA generativa.

El Col·lectiu d’Autores de Còmic, com altres col·lectius i creadors, considera que la legislació plantejada al voltant de la IA, tant a Europa com a Espanya, no protegeix adequadament el sector creatiu.

La IA ens hauria d’ajudar a tenir més temps per pensar, crear i relacionar-nos

La investigadora Remedios Zafra, guanyadora del Premi Nacional d’Assaig per ‘El informe. Trabajo intel·lectual y tristeza burocrática’, reflexiona sobre per què, en moltes ocasions, no utilitzem la tecnologia per a tasques mecàniques i repetitives que ens roben temps, i, en canvi, sí que la fem servir per a fer un poema o generar una imatge.

Zafra denuncia al seu assaig els «mecanismes de producció del present que, desatenent el que és humà, condueixen a una autodisciplina que mata a poc a poc l’activitat creativa» i parla de les conseqüències que té això sobre les persones i la seva relació amb la feina que desenvolupen.