Els infants de 0 a 3 anys, els més vulnerables i afectats per l’exposició a les pantalles
És indiscutible que, en general, cada vegada utilitzem més dispositius electrònics amb pantalles.
En aquest sentit, els infants són un col·lectiu especialment vulnerable, ja que habitualment no tenen tan desenvolupat el sentit crític ni la força de voluntat per limitar-ne l’ús. Tant és així que les pantalles poden afectar negativament els infants quan s’usen en excés causant retards en el llenguatge i el desenvolupament social, problemes de son (a causa de la llum blava), dificultats d’atenció i concentració, comportaments agressius, aïllament social, i riscos per a la salut física com l’obesitat.
És per això que s’han d’evitar completament abans dels 2 anys tal com recomana l’OMS (Organització Mundial de la Salut). En el cas dels infants d’entre 2 i 5 anys, limitar-les a una hora al dia i supervisar-les molt bé, ja que aquestes no substitueixin les interaccions reals ni el joc lliure, crucial per a un desenvolupament sa.
Ho explica Adriana Margarit, pediatra de l’Equip de Pediatria de l’Alt Penedès.
De la mateixa manera, per a aquesta primera infància, hi ha també bons usos de la pantalla, sempre acompanyats d’un adult. Per exemple, fer una videotrucada amb parents llunyans, o veure fotos o vídeos familiars de fa temps per fer memòria i consolidar el vincle.
Per la seva banda Mireia Miró, psicòloga del CSMIJ, el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Vilafranca, explica com han d’aprendre els infants en aquesta edat en comptes de fer-ho mitjançant les pantalles.
Per tot plegat, les persones adultes que tenen cura d’infants ja siguin mares, pares, avis, àvies, germans, etc… han de ser especialment conscients amb el temps que els infants fan ús de les pantalles i tenir clara una cosa, un mòbil no substitueix una persona. Ho explica Mireia Miró.
Si bé és important controlar el temps que els infants fan ús de les pantalles, encara ho és més controlar el temps que els mateixos responsables dels infants dediquen a les pantalles, bàsicament perquè les persones adultes són el mirall dels més petits. En aquest sentit, Adriana Margarit aconsella utilitzar com menys temps millor el mòbil davant dels infants.
Per la seva banda, la Mònica Bernáldez, mare de l’Amelie, de dos anys i mig, explica que intenta passar amb el mòbil la menor quantitat de temps possible davant ella, però que, a vegades, és complicat.
Per exemplificar els efectes negatius que poden arribar a desencadenar les pantalles respecte als nens, la Mònica explica la circumstància que va viure un infant proper, del seu entorn, durant l’època de la Covid-19.
En definitiva, fer servir el mòbil de cangur o de xumet digital pot semblar que ens facilita la vida en un moment determinat, però a la llarga pot sortir molt car.